Introducció.
La fusta és una substància que es troba en el tronc d'un arbre. Aquest material s'obté de la part del tronc que està sota l'escorça. Durant milers anys la fusta s'ha utilitzat com combustible i com material de construcció, ja que s'obté d'arbres i arbustos que presenten una estructura fibrilar, per això s'utilitza per a grans àrees com la construcció. Va ser un dels materials primerament utilitzats per l'home. Ja en el paleolític s'utilitzava la fusta dura per a la fabricació d'armes com destrals, pinchos, i la fusta tova per a pals i vares. Quan l'home va començar a treballar amb metalls, van augmentar les possibilitats d'usos ja que aquests permetien el seu apogeu i llaura. Per a obtenir la fusta és necessari seguir els següents passos: Talat de l'arbre. Descortezado i eliminació de les branques. Especejament i trossejat de l'arbre. assecat de la fusta. Classificació de la fusta. Es poden fer nombroses classificacions de la fusta. L'estructura de la fusta és el que determina la diversitat dels troncs i la seva utilització. Hi ha diferents tipus de fusta que es distingeixen: Per la seva duresa en relació amb el pes específic.
Referent a això les fustes poden ser:
Dures.
Són les procedents d'arbres de creixement pel que són mes cares, i a causa de la seva resistència, solen emprar-se en la realització de mobles de qualitat. Aquí tenim exemples de fustes dures: Roure: És de color marró groguenc. És una de les millors fustes que es coneixen; molt resistent i duradora. S'utilitza en mobles de qualitat, parquet... Noguera: És una de les fustes més nobles i benvolgudes en tot el món. S'empra en moble i decoració de luxe. Cirerer: La seva fusta és molt benvolguda per a la construcció de mobles. És molt delicada per que és propensa a sofrir alteracions i al corc. Alzina: És de color fosc. Té una gran duresa i és difícil de treballar. És la fusta utilitzada en la construcció de caixes de raspall i garlopas. Olivera: S'usa per a treballs artístics i en decoració, ja que les seves fibres tenen uns dibuixos molt vistosos(sobretot les quals s'aproximen a l'arrel. Castanyer: s'empra, actualment, en la construcció de portes de mobles de cuina. La seva fusta és forta i elàstica. Olmo: És resistent al corc. Antigament s'utilitzava per a construir carros. Toves. Són les quals procedeixen bàsicament de coníferes o d'arbres de creixement ràpid. Són les més abundants i barates.
Aquí tenim exemples de fustes toves:
• Àlber: És poc resistent a la humitat i al corc. En Espanya existeixen dues espècies: L'àlber blanc (d'escorça plateada) i el xop, més conegut amb el nom de pollancre.
• Bedoll: Arbre de fusta groguenca o blanc-vermellosa, elàstica, no duradora, emprada en la fabricació de pipes, caixes, esclops, etc. La seva escorça s'empra per a fabricar calçats, cistelles, caixes, etc.
• Alliso: La seva fusta s'empra en ebenisteria, tornería i en fusteria, així com en la fabricació d'objectes de petita grandària. De la seva escorça s'obtenen taninos.
• Alnus glutinosa: La seva fusta s'empra en ebenisteria, tornería i en fusteria, així com en la fabricació d'objectes de petita grandària. De la seva escorça s'obtenen taninos.
• Alnus incana: La seva fusta és tova i lleugera, fàcil de rajarse. És utilitzada en talles, caixes i altres objectes de fusta.
• Corc: Insecte coleòpter molt petit i de color gairebé negre, la larva del qual rosega i talla la fusta..
.jpg)
.1.jpg)
